Artist statement / Proposta

El fi últim de la meva pintura es crear una estructura que reflecteixi l’enigma de l’existència.                                                                                  
El fin último de mi pintura es crear una estructura que refleje el enigma de la existencia.                                                                                     
The last purpose of my painting is to create a structure that reflects the enigma of being.

         -Arshile Gorki

De fet no toquem alhora amb el cantant. La música es fa en els intervals.
Procuramos no tocar al mismo tiempo que el cantante. La música se hace en los intervalos.
We don´t play over the singer. We play music in the intervals.
          -Miles Davis

Des de principis del s. XX quan es començava a parlar d’abstracció, el pintor s’ha anat alliberant de la tercera dimensió (més propia del mon de la imatge) i evitant dependre d’un tema extern al quadre (més adeqüat per al realisme).

Amb aquelles avantguardes, doncs, un cop assumida la divulgació de la fotografia -amb l’alliberament revolucionari que suposa Cézanne, el cubisme, els genis de Malevitx, Mondrian i Klee- es cerca l’autèntic terreny de la pintura en el pla, en les dues dimensions reals de la tela.
En endavant el quadre no vol ser més aquella finestra oberta a la paret, no vol ser una representació. Es parla de l'espai pictòric sorgit de les successives capes de color juxtaposades. Aquest terreny, el de la vibració dels colors, és on la pintura s'emparenta amb les demés arts properes -com la música i la poesia-
Aquí és on jo hi treballo en l’estil propi, portant la trama de composició (inicialment rígida) fins aquest alfabet de formes creades en la superposició.
En un intent de fugir d'artificis, la pinzellada ha de quedar a la vista. La tria del color, la pressió i direcció del traç, així com la mida del pincell escollit, no les deixo pas a l’atzar. Son el fruit de les decisions, sempre visibles d’alguna manera i que s'aprecien fins a la mateixa superfície del quadre.

     

 
The purpose of Oriol Móra´s work is conceptually and specifically contained in the process. This takes place in the immediate dimension of the painting -not using sketches.
Applied with a careful interest in colour tones, the strict basic composition is continued by expressive brushstrokes.
A pictorial space like this constructed is the result of setting and covering on different paint layers (avoiding the tridimensional  effectism). Decissions are made visible in the interspaces, as well as finally on the surface relief.
The serial and physical work on the canvas, using crossed gestures over an initial grid pattern, will only be concluded as this routine is leading to an unexpected composition.